Per començar...intimitats?

Avui començo aquest blog per explicar intimitats. Si, intimats de tots tipus i de tots els barcelonins que conec. Barcelonins, que no barcelonines, perquè se m’ha donat la facilitat de tenir principalment relacions amb barcelonins però evidentment elles també tindran protagonisme no patiu, per molt que vulguem una cosa no pot anar sense l’altre.
Ara penseu que intimitats pot comprendre moltes coses, intimitat segons el diccionari vol dir allò íntim, i íntim vol dir: De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Sona bé oi?
No començaré a explicar intimitats d’altres persones, no tranquils!!!... però potser si que de meves que estan al límit de les dels altres no? Però no ho són pas ja que les meves estan viscudes des del meu íntim i per tant no són les íntimes d’un altre. M’heu entès? Bé, tant se val, si aconseguiu seguir-me ja ho anireu entenent.
I d’entrada , no us pregunteu que fan o què expliquen les vostres parelles quan queden amb una amiga? Jo no m’ho pregunto, ho sé. Jo sóc l'amiga. Jo sóc qui entreté les parelles estables i rolletes varis d’algunes barcelonines i no tant barcelonines.
Eh! però també entetinc a molts solters ... no us penseu.
I ara em pregunto, quina manera més maca de veure l’amistat oi? No, no parlo de l’amistat , que la tinc amb molts dels protagonistes, sinó que parlo d’ells com a membres d’una comunitat, d’una ciutat , d’una cultura o del que sigui. I m’agrada veure’ls així, com a individus que no tenen res a veure amb mi , com a conillets d’índies, com a animals de laboratori, si com a animals amb els que experimento tot el que em ve al cap.
I com tot bon experiment necessita un quadern de notes, aquest serà el meu.