lunes, 9 de julio de 2007

Experiment: un desconegut sobre la taula

Bé ja és dilluns i ja ha passat el cap de setmana. He de dir que els caps de setmana experimento amb nous conillets, perquè els habituals estan més ocupats.
Aquest dissabte a la nit vaig conèixer un personatge interessant per als meus experiments. Es tracta de Z.
Z diu que és informàtic. No sé si coneixeu gaires informàtics però els que he conegut jo fins ara són dignes d’ocupar tota una vida experimentant. Ja sé que és un tòpic i no són tots iguals però jo encara no trobat l'excepció .
En aquest cas Z em va dir de fer una cerveseta al dia següent, o sigui ahir. Vaig accedir, evidentment.
Quan portàvem tres cervesetes va començar a deixar-se anar,a deixar de fer veure que estava interessat en temes que a mi m’interessaven i va començar a tirar-se floretes ell mateix.
Els seus màxims elogis eren per una part del seu cos que no descobreixes d’entrada, a no ser que t’hi fixis clarament. N’estava molt orgullós i m’explicava les satisfaccions que li havia donat a ell i a les seves varies companyies.
A la quarta cervesa seva, quarta copa de vi meva, ell estava mosca de la meva manca de sorpresa i d’ànsies de conèixer el seu ésser tant estimat ja que jo no intentava seguir el joc (evidentment una indiferència provocada per part meva per saber com reaccionaria el conillet Z), així que ell va decidir que jo havia de veure això fos com fos. En un moment de riures i cert allunyament del tema va considerar que m’havia de donar el cop d’efecte, i així va ser, em va mostrar el seu òrgan tan elogiat al mig del bar, mig amagat per la taula on teníem les copes.
En aquell moment vaig saber dissimular molt bé què jo havia aconseguit el que volia, que Z es poses nerviós de la meva manca d’interès i decidís tirar pel dret, però he de confessar que tampoc m’esperava això. Havia de reaccionar ràpidament i treure profit de la situació, no és quelcom que et passi cada dia això!
Em va demanar que toqués, i ho vaig fer, però sense mostrar gaire entusiasme no fos cas que el meu experiment fos fallit. No us enganyaré, podia sentir-se content, com a mínim del seu aspecte, i vaig decidir que sense que ell s’adonés de les meves intencions jo havia de fer una comprovació de l’eterna discussió respecte al tema, i per tant mostrar certa indiferencia i certa actitud de “això no em ve de nou”.

Z va amagar el seu amiguet i la seva cara radiava satisfacció. Em va preguntar que què en pensava. I li vaig dir: Z tenies raó, no havia vist mai res tant tant...i vaig fer un somriure provocador ( això tant senzill mai no falla).
Bé, vam seguir fent cerveses ell i copes de vi jo, fins que ens van fer fora del bar. Era tard i jo ja tenia ganes d’arribar a l’objectiu que m’havia proposat feia una estona o en tot cas deixar el terreny bé i posposar-ho per a un altre dia. I Z va actuar tal com jo esperava. Em va mirar, em va preguntar que com és que no el convidava a casa meva i si es que no en tenia ganes. No vaig respondre, així que en una porteria que quedava més endinsada em va agafar i m’hi va fer entrar. Es va baixar els pantalons , em va pujar la faldilla, es va apropar i , bé he de dir que vaig decidir que podia tancar l’experiment amb un intent de bona tesi.

Resultat: Z exemplifica el conillet orgullós i dèbil davant la indiferència, amb el qual es pot jugar extraordinàriament i sortir-te amb la teva.Ignoro si té parella o no, en aquest cas no tinc necessitat de saber-ho.

Tasques: fer un seguiment constant. Possible repitició d'aqui a 15 dies.

No hay comentarios: