L’estrés de la setmana passada m’està passant factura, bé no a mi, però si als meus conillets. Com no vaig poder estar per tots em penso que s’han molestat una mica i no donen gaire guerra. Així doncs aquesta setmana em toca fer estratègia d’apropament.
Finalment no vaig poder quedar amb B el cap de setmana, perquè estava ocupada amb K. Em sap greu, B s’enfada sovint amb mi i no li falta raó es clar, però es que a vegades no puc estar per tots, i més quan només pots quedar quan ells poden estar sols. Com costa ajustar les agendes!
La qüestió es que avui m’ha trucat J, però no li he pogut agafar i tampoc he pogut dir-li res, m’esperaré a demà al matí que estarà sol per dir-li si vol dinar amb mi perquè ja he quedat amb L per sopar.
No sabeu com és de complicat tenir constància amb els experiments. La setmana només té 7 nits, de les quals 2, les del cap de setmana ja no conten pels conillets fixes, per tant en queden 5, i fer encabir uns 10 conillets és complicat.
Cap problema però, demà faig un JL, dijous intento fer un KV i aleshores ja ve el cap de setmana, és a dir, conillets nous.
martes, 10 de julio de 2007
lunes, 9 de julio de 2007
Experiment: un desconegut sobre la taula
Bé ja és dilluns i ja ha passat el cap de setmana. He de dir que els caps de setmana experimento amb nous conillets, perquè els habituals estan més ocupats.
Aquest dissabte a la nit vaig conèixer un personatge interessant per als meus experiments. Es tracta de Z.
Z diu que és informàtic. No sé si coneixeu gaires informàtics però els que he conegut jo fins ara són dignes d’ocupar tota una vida experimentant. Ja sé que és un tòpic i no són tots iguals però jo encara no trobat l'excepció .
En aquest cas Z em va dir de fer una cerveseta al dia següent, o sigui ahir. Vaig accedir, evidentment.
Quan portàvem tres cervesetes va començar a deixar-se anar,a deixar de fer veure que estava interessat en temes que a mi m’interessaven i va començar a tirar-se floretes ell mateix.
Els seus màxims elogis eren per una part del seu cos que no descobreixes d’entrada, a no ser que t’hi fixis clarament. N’estava molt orgullós i m’explicava les satisfaccions que li havia donat a ell i a les seves varies companyies.
A la quarta cervesa seva, quarta copa de vi meva, ell estava mosca de la meva manca de sorpresa i d’ànsies de conèixer el seu ésser tant estimat ja que jo no intentava seguir el joc (evidentment una indiferència provocada per part meva per saber com reaccionaria el conillet Z), així que ell va decidir que jo havia de veure això fos com fos. En un moment de riures i cert allunyament del tema va considerar que m’havia de donar el cop d’efecte, i així va ser, em va mostrar el seu òrgan tan elogiat al mig del bar, mig amagat per la taula on teníem les copes.
En aquell moment vaig saber dissimular molt bé què jo havia aconseguit el que volia, que Z es poses nerviós de la meva manca d’interès i decidís tirar pel dret, però he de confessar que tampoc m’esperava això. Havia de reaccionar ràpidament i treure profit de la situació, no és quelcom que et passi cada dia això!
Em va demanar que toqués, i ho vaig fer, però sense mostrar gaire entusiasme no fos cas que el meu experiment fos fallit. No us enganyaré, podia sentir-se content, com a mínim del seu aspecte, i vaig decidir que sense que ell s’adonés de les meves intencions jo havia de fer una comprovació de l’eterna discussió respecte al tema, i per tant mostrar certa indiferencia i certa actitud de “això no em ve de nou”.
Z va amagar el seu amiguet i la seva cara radiava satisfacció. Em va preguntar que què en pensava. I li vaig dir: Z tenies raó, no havia vist mai res tant tant...i vaig fer un somriure provocador ( això tant senzill mai no falla).
Bé, vam seguir fent cerveses ell i copes de vi jo, fins que ens van fer fora del bar. Era tard i jo ja tenia ganes d’arribar a l’objectiu que m’havia proposat feia una estona o en tot cas deixar el terreny bé i posposar-ho per a un altre dia. I Z va actuar tal com jo esperava. Em va mirar, em va preguntar que com és que no el convidava a casa meva i si es que no en tenia ganes. No vaig respondre, així que en una porteria que quedava més endinsada em va agafar i m’hi va fer entrar. Es va baixar els pantalons , em va pujar la faldilla, es va apropar i , bé he de dir que vaig decidir que podia tancar l’experiment amb un intent de bona tesi.
Resultat: Z exemplifica el conillet orgullós i dèbil davant la indiferència, amb el qual es pot jugar extraordinàriament i sortir-te amb la teva.Ignoro si té parella o no, en aquest cas no tinc necessitat de saber-ho.
Tasques: fer un seguiment constant. Possible repitició d'aqui a 15 dies.
Aquest dissabte a la nit vaig conèixer un personatge interessant per als meus experiments. Es tracta de Z.
Z diu que és informàtic. No sé si coneixeu gaires informàtics però els que he conegut jo fins ara són dignes d’ocupar tota una vida experimentant. Ja sé que és un tòpic i no són tots iguals però jo encara no trobat l'excepció .
En aquest cas Z em va dir de fer una cerveseta al dia següent, o sigui ahir. Vaig accedir, evidentment.
Quan portàvem tres cervesetes va començar a deixar-se anar,a deixar de fer veure que estava interessat en temes que a mi m’interessaven i va començar a tirar-se floretes ell mateix.
Els seus màxims elogis eren per una part del seu cos que no descobreixes d’entrada, a no ser que t’hi fixis clarament. N’estava molt orgullós i m’explicava les satisfaccions que li havia donat a ell i a les seves varies companyies.
A la quarta cervesa seva, quarta copa de vi meva, ell estava mosca de la meva manca de sorpresa i d’ànsies de conèixer el seu ésser tant estimat ja que jo no intentava seguir el joc (evidentment una indiferència provocada per part meva per saber com reaccionaria el conillet Z), així que ell va decidir que jo havia de veure això fos com fos. En un moment de riures i cert allunyament del tema va considerar que m’havia de donar el cop d’efecte, i així va ser, em va mostrar el seu òrgan tan elogiat al mig del bar, mig amagat per la taula on teníem les copes.
En aquell moment vaig saber dissimular molt bé què jo havia aconseguit el que volia, que Z es poses nerviós de la meva manca d’interès i decidís tirar pel dret, però he de confessar que tampoc m’esperava això. Havia de reaccionar ràpidament i treure profit de la situació, no és quelcom que et passi cada dia això!
Em va demanar que toqués, i ho vaig fer, però sense mostrar gaire entusiasme no fos cas que el meu experiment fos fallit. No us enganyaré, podia sentir-se content, com a mínim del seu aspecte, i vaig decidir que sense que ell s’adonés de les meves intencions jo havia de fer una comprovació de l’eterna discussió respecte al tema, i per tant mostrar certa indiferencia i certa actitud de “això no em ve de nou”.
Z va amagar el seu amiguet i la seva cara radiava satisfacció. Em va preguntar que què en pensava. I li vaig dir: Z tenies raó, no havia vist mai res tant tant...i vaig fer un somriure provocador ( això tant senzill mai no falla).
Bé, vam seguir fent cerveses ell i copes de vi jo, fins que ens van fer fora del bar. Era tard i jo ja tenia ganes d’arribar a l’objectiu que m’havia proposat feia una estona o en tot cas deixar el terreny bé i posposar-ho per a un altre dia. I Z va actuar tal com jo esperava. Em va mirar, em va preguntar que com és que no el convidava a casa meva i si es que no en tenia ganes. No vaig respondre, així que en una porteria que quedava més endinsada em va agafar i m’hi va fer entrar. Es va baixar els pantalons , em va pujar la faldilla, es va apropar i , bé he de dir que vaig decidir que podia tancar l’experiment amb un intent de bona tesi.
Resultat: Z exemplifica el conillet orgullós i dèbil davant la indiferència, amb el qual es pot jugar extraordinàriament i sortir-te amb la teva.Ignoro si té parella o no, en aquest cas no tinc necessitat de saber-ho.
Tasques: fer un seguiment constant. Possible repitició d'aqui a 15 dies.
jueves, 5 de julio de 2007
Repàs setmana
Aquesta setmana m’han estressant... sembla que tots els meus conillets s’hagin posat d’acord. Deu ser la calor,el bon temps i que venen les vacances.
Ahir vaig rebre un sms de B, em deia que aquest cap de setmana esta sol , Bparella marxa fora i vol anar amb mi a algun lloc. També vaig rebre un de F que no el conec però insisteix en que sopem junts.
C em diu que quin vespre quedem i D que necessita fer unes cerveses amb mi.
Fa dos minuts m’ha trucat J, que esta una mica xofillo i que si vull esmorzar amb ell demà, Jparella no deu esmorzar.
Ahir V em va trucar, però jo estava amb J i no podia parlar, i després vaig quedar amb K, tinc pendent la trucada.
K avui no m’ha dit res, ens veiem massa segurament, i és molt recent la seva situació de Ksenseparella.
Demà dino amb H, però H si que no m’atabala hi ha més confiança.
Ui acabo de recordar que L només té festa avui i demà i tenim pendent cerveseta, em toca convidar a mi.
La setmana passada vaig sopar amb E, buf quina nit, va superar expectatives, ja us explicaré...
Fa dies que no sé res de M, no m’estranya l’últim dia Mparella es va enfadar una micona.
Resultat: DJKC, una nit de descans fins avui. Combinació complicada i sense molt èxit.
Tasques: repassar els experiments un a un
Ahir vaig rebre un sms de B, em deia que aquest cap de setmana esta sol , Bparella marxa fora i vol anar amb mi a algun lloc. També vaig rebre un de F que no el conec però insisteix en que sopem junts.
C em diu que quin vespre quedem i D que necessita fer unes cerveses amb mi.
Fa dos minuts m’ha trucat J, que esta una mica xofillo i que si vull esmorzar amb ell demà, Jparella no deu esmorzar.
Ahir V em va trucar, però jo estava amb J i no podia parlar, i després vaig quedar amb K, tinc pendent la trucada.
K avui no m’ha dit res, ens veiem massa segurament, i és molt recent la seva situació de Ksenseparella.
Demà dino amb H, però H si que no m’atabala hi ha més confiança.
Ui acabo de recordar que L només té festa avui i demà i tenim pendent cerveseta, em toca convidar a mi.
La setmana passada vaig sopar amb E, buf quina nit, va superar expectatives, ja us explicaré...
Fa dies que no sé res de M, no m’estranya l’últim dia Mparella es va enfadar una micona.
Resultat: DJKC, una nit de descans fins avui. Combinació complicada i sense molt èxit.
Tasques: repassar els experiments un a un
Per començar...intimitats?
Avui començo aquest blog per explicar intimitats. Si, intimats de tots tipus i de tots els barcelonins que conec. Barcelonins, que no barcelonines, perquè se m’ha donat la facilitat de tenir principalment relacions amb barcelonins però evidentment elles també tindran protagonisme no patiu, per molt que vulguem una cosa no pot anar sense l’altre.
Ara penseu que intimitats pot comprendre moltes coses, intimitat segons el diccionari vol dir allò íntim, i íntim vol dir: De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Sona bé oi?
No començaré a explicar intimitats d’altres persones, no tranquils!!!... però potser si que de meves que estan al límit de les dels altres no? Però no ho són pas ja que les meves estan viscudes des del meu íntim i per tant no són les íntimes d’un altre. M’heu entès? Bé, tant se val, si aconseguiu seguir-me ja ho anireu entenent.
I d’entrada , no us pregunteu que fan o què expliquen les vostres parelles quan queden amb una amiga? Jo no m’ho pregunto, ho sé. Jo sóc l'amiga. Jo sóc qui entreté les parelles estables i rolletes varis d’algunes barcelonines i no tant barcelonines.
Eh! però també entetinc a molts solters ... no us penseu.
I ara em pregunto, quina manera més maca de veure l’amistat oi? No, no parlo de l’amistat , que la tinc amb molts dels protagonistes, sinó que parlo d’ells com a membres d’una comunitat, d’una ciutat , d’una cultura o del que sigui. I m’agrada veure’ls així, com a individus que no tenen res a veure amb mi , com a conillets d’índies, com a animals de laboratori, si com a animals amb els que experimento tot el que em ve al cap.
I com tot bon experiment necessita un quadern de notes, aquest serà el meu.
Ara penseu que intimitats pot comprendre moltes coses, intimitat segons el diccionari vol dir allò íntim, i íntim vol dir: De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Sona bé oi?
No començaré a explicar intimitats d’altres persones, no tranquils!!!... però potser si que de meves que estan al límit de les dels altres no? Però no ho són pas ja que les meves estan viscudes des del meu íntim i per tant no són les íntimes d’un altre. M’heu entès? Bé, tant se val, si aconseguiu seguir-me ja ho anireu entenent.
I d’entrada , no us pregunteu que fan o què expliquen les vostres parelles quan queden amb una amiga? Jo no m’ho pregunto, ho sé. Jo sóc l'amiga. Jo sóc qui entreté les parelles estables i rolletes varis d’algunes barcelonines i no tant barcelonines.
Eh! però també entetinc a molts solters ... no us penseu.
I ara em pregunto, quina manera més maca de veure l’amistat oi? No, no parlo de l’amistat , que la tinc amb molts dels protagonistes, sinó que parlo d’ells com a membres d’una comunitat, d’una ciutat , d’una cultura o del que sigui. I m’agrada veure’ls així, com a individus que no tenen res a veure amb mi , com a conillets d’índies, com a animals de laboratori, si com a animals amb els que experimento tot el que em ve al cap.
I com tot bon experiment necessita un quadern de notes, aquest serà el meu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)